Back Sewernaja Zemlja Afrikaans سيفيرينيا زيمليا Arabic Tierra del Norte AST Şimal Torpağı Azerbaijani Төньяҡ Ер Bashkir Паўночная Зямля Byelorussian Северна земя Bulgarian Severnaya Zemlya CEB Severní země Czech Severnaya Zemlya Welsh
(ru) Северная Земля  | |||||
| |||||
| Tipus | Arxipèlag | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| Epònim | Nicolau II de Rússia | ||||
| Localització | |||||
| Entitat territorial administrativa | krai de Krasnoiarsk (Rússia) | ||||
| |||||
| Banyat per | oceà Àrtic | ||||
| Format per | |||||
| Dades i xifres | |||||
| Altitud | 965 m | ||||
| Superfície | 37.000 km² | ||||
| Història | |||||
| Data de descobriment o invenció | 1913 | ||||
La Terra del Nord (en rus, Се́верная Земля́, Sèvernaia Zemlià) és un arxipèlag rus de l'Àrtic, a 80° 00′ N i 100° 00′ E. Està situat al nord de Sibèria, prop de la península de Taimir, de la qual està separada per l'estret de Vilkitski, entre els mars de Kara a l'oest i Làptev a l'est. La Terra del Nord es va descobrir el 1913 i no es va cartografiar fins al 1933, amb la qual cosa ha estat l'últim arxipèlag de la terra que ha estat descobert.[1] Administrativament, pertany al krai de Krasnoiarsk.[2][3]
L'arxipèlag està format per quatre illes grans (Revolució d'Octubre, Bolxevic, Komsomólets i Pioner) i al voltant de 10 de menors, que ocupen una superfície total d'uns 37.000 km². Aproximadament, un 50% de les illes està cobert per glaceres que arriben fins al mar; a les parts lliures de gel, la terra és desèrtica o bé coberta amb vegetació típica de la tundra.
La glacera més gran de la Federació de Rússia, l'Acadèmia de Ciències Glacial, es troba a Terra del Nord (Sèvernaia Zemliá). L'arxipèlag també és notable en relació amb l'actual declivi pluriennal del gel de la mar Àrtica. Fins fa poc, el gel s'unia a les illes a Euràsia, fins i tot en la seva menor mesura durant la temporada de fusió de finals d'estiu, bloquejant el Pas del Nord-est entre l'Atlàntic i el Pacífic. A la fi de l'estiu de 2012, no obstant això, el gel permanent havia aconseguit un nivell rècord i l'aigua oberta va aparèixer al sud de l'arxipèlag.[4]
- Illa de la Revolució d'Octubre (oстров Октябрьской Революции, óstrov Oktiàbrskoi Revoliútsii), la més gran del grup, situada a la part central; té 14.170 km²; màxima altitud: mont Karpinski (965 m).
- Illa Bolxevic (остров Большевик, óstrov Bolxevik), la més meridional de les illes majors; té 11.312 km²; màxima altitud: 935 m; hi ha la base àrtica Prima.
- Illa Komsomólets (остров Комсомолец, óstrov Komsomólets), la més septentrional de les illes majors; té 9.006 km²; màxima altitud: 780 m.
- Illa Pioner (остров Пионер, óstrov Pioner), la darrera de les illes majors, situada a l'oest de les illes Komsomólets i la Revolució d'Octubre; té 1.527 km².
- Illa Schmidt (oстров Шмидта, óstrov Xmidta), al nord-oest de Komsomólets; té 467 km².
- Altres illes:
- Mali Taimir (oстров Малый Таймыр, óstrov Mali Taimir), a l'extrem sud-est de l'arxipèlag; té 232 km².
- L'arxipèlag Sedov (архипелаг Седов, arkhipelag Sedov), a l'oest de l'illa de la Revolució d'Octubre. Està format per sis illes: Sredni, Golomianni, Domaixni, Figurni, Vostotxni i Smàilovitx. L'estació meteorològica de Golomianni, a l'extrem occidental de Sredni, funciona des del 1954.
- Bolxoi o "illa Gran" (oстров Большой, óstrov Bolxoi), al sud de l'illa de la Revolució d'Octubre.
- Vostotxni o "illa Oriental" (oстров Востoчный, óstrov Vostotxni), al sud de l'illa Bolxevic.
- ↑ Barr, William Geographical Journal, 141, 1, 1975, pàg. 59–71. DOI: 10.2307/1796946. JSTOR: 1796946.
- ↑ «Фотогалерея: 2004 - "Полярное Кольцо" Местонахождение: 17 мая, Северная Земля, о. Большевик, м. Баранова, п/ст Примах». ec-arctic.ru.
- ↑ De Korte, J.; Volkov, A.E.; Gabrilo, M.V. Arctic, 48, 3, 01-01-1995, pàg. 222–234. DOI: 10.14430/arctic1244. JSTOR: 40511657.
- ↑ Arctic Sea Ice Shrinks To New Low In Satellite Era Arxivat 2022-05-20 a Wayback Machine. consulta 27 agost 2012.